
___XXI (www.leblogde21.com)
___
__XXI és una revista francesa de divulgació que tracta tota mena de temes d'actualitat. Ben al contrari que la majoria de les revistes, aquesta no es troba als quioscos sinó a les llibreries ja que es troba a mitan camí entre la revista i el llibre. També es pot rebre a casa. És de caràcter trimestral i, a la seua web, s'hi pot consultar una part del contingut així com també material inèdit.
__
_____XXI és un conjunt de reportatges, una revista que naix sota influència americana: XXI cultiva el reportatge, un gènere molt popular als Estats-Units d'Amèrica que anomenen "narrative writing" i que és la marca de molts grans èxits editorials ja internacionls com The New York Times Magazine, The New Yorker o Vanity Fair. Allà però, estan acostumats a que els reportatges ocupen entre 10 i 30 pàgines no com a casa nostra on són considerablement més curts.
__
_____XXI ve amb una portada a tot color, dura, que t'atrau cap unes pàgines plenes d'informació. Cada número es divideix, a grosso modo, en quatre parts:
_____1)LE MONDE PAR XXI (30 pàgines): Una síntesi dels esdeveniments més importants del trimestre. Un anàlisis que es divideix en nou seccions: APERCU (comentari de quatre notícies), CONTRECHAMP (anàlisi de la reacció a un esdeveniment en els diferents llocs estratègics mundials), MOTS POUR MOTS (les reaccions al discurs d'alguna persona coneguda), DE L'INTERIEUR (a través del relat d'algún afectat, comentari d'una notícia), FLASH-BACK (anàlisi de l'evolució d'X), DÉTONNANT (un grapat de xicotetes notícies de les que sovint els grans mitjans de comunicació no en fan ressó i que no deixen de ser molt sorprenents), ILS OU ELLES FONT AVANCER LE MONDE (unes quantes biografies d'algunes persones que permeten caminar cap a un món més agradable i just), IL OU ELLE A DIT (grans cites d'un personatge important), DANS L'OEUF (quatre notícies al voltant de situacions que creen conflicte).
_____2) LE DOSSIER DE XXI (60 pàgines): Al voltant d'un mateix tema, tota una síntesi i quatre resportatges dels quals un tot en imatges signat per un fotoperiodista.
_____3) LES FOCUS DE XXI (80 pàgines) Dos reportatges, un documental, una enquesta sobre una persona coneguda que crea conflicte, una entrevista a fons a un testimoni, la narració d'un periodista esdevingut actor d'una història viscuda...
_____4) LE REPORTAGE EN BD (30 pàgines) La força del reportatge en còmic, seguint l'exemple de Persépolis, Pyongyang ou d'un fotògraf.
__
__
_____El que més em sobta i m'agrada de XXI és que el seu contingut a penes ve firmat per una redacció fixa. Cada trimestre, s'encarreguen els reportatges, les fotos, els còmics, les enquestes... a especialistes de cada tema. I no és precisament gent poc coneguda. Al final de cada número venen unes xicotetes biografies de cada persona que ha participat al número de XXI i són d'eixes coses que lliges en uns minuts i et fan entrar una enveja considerable. Quines vides, senyors. Una revista totalment recomanable a tot els inquiets, a tots els que no volen deixar d'aprendre coses noves i que tenen una ment ben oberta, independentment de l'edat que tinguen perquè XXI no ho posa gens difícil. Una revista que, possiblement, cubrisca un buit del món editorial, però no com Silenci, ara del món editorial mundial.
__
_____I una curiositat. De qui és XXI? Qui mana a XXI?
_____El 33% és de Laurent Beccaria, director de XXI. Un altre 33% de Patrick de Sint-Exupéry, redactor en cap de XXI. Un 20% de l'Editorial Gallimard i la resta es la reparteixen entre Flammarion i altres personalitats de la Cultura i la Informació a França. Tota una macedònia d'accionistes que transmet a la revista personalitat, objectivitat i, al mateix temps, la legitima. Com ja he dit abans: és una revista per a tots i cada un de nosaltres.

6 comentaris:
Eixa l'he tinguda jo en mans! I sí, era la teua! xD Te'n recordes??
La veritat és que tenia una pinta molt molt bona, ja es podria fer alguna cosa per l'estil en valencià...
Beset!
Òstia, sí que ho recorde, sí! Què fort allò. Però per aquells "entonses" encara no mos coneixíem a penes. Si és que tenies un professor d'estructura de primera! xDDD
Crec que al final encara mos farem una casalla per cap d'any i celebrarem un any xDDDD
Un besettt
PD: m'hauries d'haver dixat la noteta!
Això sí que és una revista i no lo que trobem per ací...
Puc dir que ara mateix tinc un poquet d'enveja (sana, clar xD).
Encara tenim prou de camí per fer per agafar el tren (el tren!) que perguérem (xD). :P
Vinga, bessos guapa!!
Ai, Paco! Molts trens hem perdut però mai és tard per agafar-ne de nous! (no tinc perdó)
Un bes!
Bé Marina, dolç 2009 i bones festes, que és el que toca dir...
Doncs sí que sabia que els nostres pares van estar junts, però jo aquell dia tenia dinar d'empresa i ja se sap que aquestes coses acaben tard...
Jo crec que si m'ensabonen és perquè volen que foti el camp aviat de casa... jejeje
Publica un comentari