_____El mateix mes que jo vaig fer dos anys, la van operar del cor per primera vegada i li van dir que a la decena d'anys començaria a patir problemes derivats de la vàlvula que portava. Dit i fet, fa sis anys va patir una primera trombòsi i el cos se li va quedar mig paralitzat. Des d'aleshores, any rere any va acomulant trombòsis i derrames cerebrals però se'n va eixint. Per què? Per què no hi ha a València una dona amb més voluntat que ella. No per una altra cosa.
_____Avui dimarts he tornat al Clínic, desprès d'un any, tornava a ser a cardiologia. Em sorprèn sempre la facilitat en què una pot entrar a l'Hospital: baixes del Metro, creues el carrer, obris la porta, crides l'ascensor, ixes, busques la porta de l'habitació i hi ets. I, davant teu, sense fronteres, ni més ni menys que dos persones amb greus problemes de cor lluitant per la vida.
_____Supose que deu ser perquè a Urgències i a planta hi vaig poc (això ara perquè ja n'he passat jo prou, també... ) però, cada vegada, ho veig tot més degradat. 72 hores al Clínic: 8 hores en una cadira a Urgències esperant sent atesa (amb un derrame cerebral!), 10hores en observació i 2 dies ràpids de planta. I demà a casa. I "Señora, ha tenido mucha suerte de poderse quedar, a muchos nada más salir de observación, los mandamos a casa porque aquí ya no cabemos más".
_____Una estoneta desprès, la dona que cuida a la companya d'habitació de ma iaia li pregunta a ma mare: "oiga, usted que debe de estar enterada de estas cosas: usted no sabrá por casualidad el teléfono ese al que tengo que llamar para que los viernes venga alguien, me lave a mi madre y me ayude a llevarla a casa de mi hermana, verdad?". Vinga, comença a esperar.
_____
_____Xè, jo no ho sé però a mi açò no em pareix ni normal. I supose (i espere) que a la demés gent tampoc. A vegades diem que no fem prou extranyant-nos'en de de les coses però és que ha arribat a un punt que ja ni ens en extranyem. Jo ja visc en normalitat la malaltia de ma iaia i el tracte que reb així com també la depressió de ma mare que en deriva (que, a part, té altres fonts, curiosament, també públiques) i, de veres, que no n'hi ha dret. No sé com però este Govern Valencià nostre ("Som progrès, som ajuda als teus, som CV") necessita una bona oposició i ja. M'ofega no vore una solució, en serio. I, mentrestant, eleccions als EU: nosaltres ens queixem, però allà no poden ni trepitjar l'Hospital. "Vivre pour voir"!
___
_____Al llit i al món paral·lel (a vegades, encara m'imagine aquell Planeta que M. i jo vam dibuixar fa uns anys en una llibreta d'ixes negretes Enri que sempre ens emportem a les acampades, un Planeta en el que solament vivíem els qui volíem i com volíem). Avui ha sigut un ia d'ixos en que si ara algú em diguera alguna cosa i jo siguera un home, diria: "Senyora, és que tot això me sua soberadamen sa polla" perquè ja no estic per res (la vida està en les cançons d'Antònia Font, per si no ho sabíeu encara).
Escrits
