Economia Submergida

_____Estos últims mesos s'ha sentit molt a parlar de la crisi financera i econòmica en que es veuen atrapades les economies d'una bona part dels països d'este món - per no dir totes - ja que vivim en un món molt més interconnectat del que creiem. Bancs que cauen i Estats que els nacionalitzen o injecten diners per salvar-los del pou, tipus de interés que no fan més que variar, Borses que avui pugen un 3% i demà se la peguen un 4%... A vegades, tot això pot semblar massa llunyà però, certament, a nivell més microeconòmic tot això també es nota. I les actuacions dels agents individuals, al seu torn, tornen a tindre una repercussió sobre les grans variables econòmiques i, per tant, sobre les fluctuacions econòmiques responsables dels cicles econòmics.
_____Fa uns dies vaig llegir a la premsa una notícia que recollia unes quantes dades que m'han semblat interessants i que constitueixen una radiografia de la situació actual diferent de les que ens solen ensenyar els mitjans de comunicació i l'Estat. A partir de calculs aproximats, tot s'ha de dir, de variacions de diferents variables macroeconòmiques de l'any 2008 (s'haurà d'esperar a que s'acaben d'el·laborar els estudis sobre població activa, recaptació del IVA...), una xicoteta reflexió sobre alguns fenòmens que s'estan donant i que pareix que poca gent els tinga en compte. Parlem d'Economia Submergida.

___
_____En primer lloc: es calcula que durant aquest any 2008, el nombre de cotitzants a la Seguretat Social ha baixat molt més del que han pujat els registres a l'atur. Una diferència, que de tant gran que és, sembla estranya quan, a més a més, s'ha de tindre en compte que a l'atur hi entren persones que han perdut la feina però també persones que s'incorporen per primera vegada al mercat laboral com són els joves o els inmigrants acabats d'arribar (es tracta d'un atur friccional, de pas, inevitable). Aixina, a l'Octubre i al Novembre del 2008, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social va retrocedir de gairebé 300.000 persones. En termes desestacionalitzats, l'afiliació va caure una mitjana de 165.000 persones cada un d'aquests dos mesos i l'atur va augmentar una mitjana de 135.000 persones per mes. En una hipòtesi conservadora, Laborda calcula en unes 30.000 persones la xifra mitjana de nous demandants de llocs de treball inscrits a les oficines d'ocupació els últims mesos del 2008. Aixina, una caiguda mitjana de 165.000 afiliats més 30.000 nous demandants hauria de ser coherent amb un increment de l'atur registrat que rondara les 200.000 persones cada mes. No obstant, l'increment mitjà ha estat de 135.00 aturats. La diferència (65.000 persones), segons Naborda, és un clar indici d'economia submergida.
_____Açò fa pensar varies coses: Primerament que n'hi ha gent que continua treballant però no cotitzant i que, a més, la ocupació "real" no baixaria tant com ho demostren les tases d'atur. Per una altra banda, l'Estat tindria menys ingressos. I, per un altre costat, que molts treballadors mancaríen de protecció social. Pablo Vázquez, director executiu de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) apuntava, a més a més, en aquesta direcció: "La història demostra que en època de crisi augmenta l'incentiu dels treballadors a l'atur per acceptar feines opaques, almenys mentre s'està cobrant l'atur, una circumstància que saben aprofitar alguns empresaris". Per tant: gent que està a l'atur i treballant en negre per a un tercer, gent que directament solament treballa en negre i, finalment, un Estat i uns òrgans de Seguretat Social que recapten menys del que deurien d'estar recaptant i que tenen més despesses que abans en matèria d'atur i compensacios.

__
_____En segon lloc: pel que es veu la la recaptació per l'IVA sembla haver caigut de forma desproporcionada respecte a l'evolució del consum que, si bé s'ha debilitat, no ho ha fet de forma tan intensa que justifique aquesta pèrdua d'ingressos. La caiguda de l'IVA es redueix al 3,3% segons la Intervenció General de l'Estat. Aquesta seria la caiguda de la recaptació per IVA que tindria a veure amb la desacceleració del consum i el descens de compra de vivendes noves. Tot i que la compra de vivenda nova està caient (el valor de les transaccions ha caigut el 14%), la resta del consum té, per tant, més pes en l'economia. Aixina, en el seu conjunt, el consum ha crescut el 2% durant els nou primers mesos de l'any. En termes nominals (és a dir, tenint en compte la inflació) la despesa de famílies i administracions públiques va pujar el 6,3%. Aquesta és la variable que importa a efectes de l'IVA. Per tant, mentre que la despesa ha crescut el 6,3%, la recaptació per IVA ha caigut el 3,3% (després de descomptar els canvis normatius i de gestió). Torna el: "En IVA o sense IVA?". No cuadra. Este és un altre indici d'Economia Submergida.
__
_____Per a rematar, unes altres xifres: Calcular el volum de l'economia opaca és tan difícil com mesurar tot el que hi ha ocult. No obstant, diferents estudis de diversos organismes --com l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), el Consell Econòmic i Social (CES), el Banc Mundial i la mateixa Unió Europea-- situen l'economia submergida espanyola en una forquilla compresa entre el 20% i el 25% del producte interior brut (PIB), enfront d'una mitjana de la zona euro de 10 punts per sota. Només Grècia està pitjor."

__

_____La Economia Submergida fa referència a tot l'intercanvi de béns que l'Estat no controla i que, com no es pot calcular, tampoc s'inclou en el càlcul de la producció/renta nacional que recull el PNB, per exemple. El cas de l'Estat espanyol no ha sigut mai molt normal, perquè sempre ha tingut un percentatge elevat d'Economia Informal i ara, en temps de recessió, pareix ser que pujarà encara més. Sense cap mena de dubte, és una situació que hauria de preocupar moltíssim a l'Estat per la pèrdua d'ingressos que això genera i, per una altra, perquè també li fa augmentar les despesses (a curt termini però també ho farà a llarg termini). Les situaciones vistes anteriorment són, en part, naturals perquè n'hi ha moltes famílies i empreses que van ofegades amb les hipoteques i demés deutes però constituixen un problema de vessant social i econòmica molt important. I si per a eixir d'esta recessió és fonamental que es recupere el consum de les famílies, la despessa pública i la inversió, pareix ser que tenim un problema. I ben gros. Perquè cada u va a la seua. Natural, sí. Preocupant, també. És hora de canvis estructurals, de grans jugades, de començar a ser d'una vegada un Estat modern. De no tindre por i de prendre conciència de que, abans que tot, ací n'hi ha persones.