Bossa de panyals i biberons

Isc del Bar de l'Avinguda de Meliana i de camí a casa - a la vella, a la que de no viure-hi s'està degradant a una velocitat que fa por i per això busquem llogater d confiança que li retorne la vida - em trobe un cotxe amb el cristal de davant trencat i tot ple de cristals al voltant. "Això està acabaet de fer", pense. I mire i és que al seient de davant n'hi ha un bossa de Mickey Mouse oberta i, darrere, dos cadiretes de xiquet. M'ho quede mirant bé i la gent que passa, a penes mira i continua caminant. "Què faig? De qui serà el cotxe?". I, en un acte de responsabilitat ciutadana, cride a la Policia Municipal que tarda poc a arribar. "Gràcies, gràcies per telefonar" i comuniquen la matrícula a la centraleta. Me'n vaig i PAM: un altre cotxe amb el cristal de davant trencat i tot ple de cristals al voltant. Torne cap a la Policia : "Perdonen, que n'hi ha un altre cotxe amb els cristals trencats també...". I, desprès d'intercanviar unes quantes paraules més, refaig el camí però abans de pujar a per la maleta roja que necessite - el pis s'està convertint en un "trastero"! - m'allargue al Carrer de les Corts Valencianes i és que ara ja puc patir jo també pel meu - nostre - cotxe: està intacte, però.

Com de necessitats estarien els qui esperaven trobar alguna cosa en una bossa de panyals i biberons? Qui estaria tan desesperat com per a sentir la necessitat de furgar en un altre cotxe desprès? Qui seria el qui anava tan apurat quan fa unes setmanes li intentatava llevar el cotxe a ma mare estant ella dins? I quina història s'amagarà darrere de la xica que, en ple carrer Sant Vicent a València, li oferia a mon pare una mamada per 50€ inclús estant jo allà mateix? Quantes històries de desesperança deuen haver per ahí? I, preparem-se, perquè va a més.