El nostre projecte de "Senyor"

És la nostra mascota, el nostre xiquet. Quan el deixem a un bar del Raval per a que veja el futbol i tres hores més tard el veiem passar corrents davant nostre, allà prop de Plaça Catalunya. Fins que se'n adona i ve, emocionat, i ens comença a contar tot el que li ha passat amb els anglesos i les Heinekens que havia de fer durar i els penals i les pròrrogues del Manchester-no sé què que ell no volia vore. O quan abans de gitar-me ve i me dóna un beset de bona nit: "Bona nit, mare". I també quan de bon de matí ens toca tirar-nos damunt seu per a que se dutxe. I, sobretot, quan te gires i te'l veus a un carreró de Gràcia tirant masclets a les tres del matí i perseguint a una desconeguda. És aleshores, quan decidim canviar-li el nom. És la nostra mascota, el nostre xiquet: el nostre projecte de "Senyor". Quina responsabilitat, no? "Sinse por!"