Neula (com la magdalena de Proust, que diu T.)

Pujàvem en ascensor a classe d'Estadística i M. s'ha tret de la motxilla una coca de carabassa que ha començat a devorar acte seguit. "Joder, què bo, M.", li he dit. Escandalitzats, tots han començat a xillar-li perquè resulta que s'estava menjant el paper. "No, no, no patiu, tranquils", ha dit per a defendre's. Però el personal ha continuat comentant-ho i riguent-se'n. Ningú entenia que poguera estar menjant-se el paper tan tranquil·lament. Quan ja érem davant l'aula, ha dit "Xè, però sí és la neula, en lo bona que està com no me l'he de menjar!". Cares que no creuen res i silenci i gestos d'aquells que deixen vore que continues en el teu món, que són els demés els qui estan locos. "M., jo t'entenc, a mi també m'agrada molt", he afegit.

Hem arribat a un punt en que ni tant sols la gent sap ja què és la neula. I la gastronomia és el símbol per excel·lència d'una Cultura. Ara, que també n'hi ha estudiants d'Econòmiques que no saben que existeix un Ministeri d'Indústria, la paraula "Organigrama" i, en canvi, són Matrícula d'Honor. Segurament el problema és molt més gros del que pareix. Cada dia estic més segura de que anem cap arrere, supose que és per això que el senyors Camps i FontdeMora no han estimat necessari que els valencians férem les proves reglamentàries que passen altres CCAA per tal de redactar l'informe PISA al País Valencià. Supose que és perquè ja és sabut que anem els primers. En tot i, per darrere, clar.