He de partir-me en dos

De camí de casa a la plaça, veig un terrat on la roba s'aixuga al vent. Roba roja i blanca. I, mentrestant, una iaia li explica al seu nét què és el colomer de la finca del carrer d'enfront -el silenci trenca totes les intimitats. Al girar el cantó, topete amb un caixó on no tardarà en seure un home major i unes dones responen el meu "Bona nit" amb un "Dios, nena". A la plaça es sent música, una guitarra i una veu que em recorden alguna cosa. No esperava trobar-t'hi cantant i tu no m'esperaves a mi a mitjan concert perquè no em coneixes. Avise que tardaré a vindre a sopar un poquiu i, mentres em faig una cervesa al terrat d'aquell bar, et sent cantar i em repasse mentalment l'examen de demà. Crec que sóc l'única que conec les teues cançons i, de fet, crec que te'n adones però jo me'n he d'anar. M'he quedat gelà i m'esperen a sopar. Obriré lenta la porta i em pesarà el dia a les mans.