Benlloch, bon lloc

festa fluorescent de les llums intermitents, bombo caixa i BENLLOCH no ens falla! la gent del bodevil untant de crema la nit, carrers i falles, trutupà i tralla! roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor! unta’m de crema!

__

Sempre he pensat que l'estiu posava a cadascú en el seu lloc i este cap de setmana que acaba de passar ho demostra clarament. Ajà, ajà. Alguns creuen que el cercle format per les nostres tendes de campanya mal montades - qualsevol diria que n'hi havien escoltes solts per ahí - era una metàfora del que estava passant al Pol Nord i que l'habitaven pingüins: pinguïns que a les 8 del matí es fan i refan besets al nas i a les galtes - fase de exaltación de la amistad seguida (o no) de la de la revolución sexual. D'altres pensen en un possible desembarcament pirata a la platja del Cabanyal que comporta la indepedència del barri - ara convertit en Califat - aliat amb el de Benimaclet, Massalfassar i Benetússer - ungles pintades de blau i casalla com a senyal d'unió. Una altra part de la troupe balla Thriller en honor al difunt Jackson a lo marxa mora i amb tocs de polloak euskaldun. Mentrestant, dos membres aliats anuncien que han conquerit, tenda a tenda i taula a taula, la zona de la Bruja de Blair i que han estat víctimes - sense conseqüències a llarg termini - d'un atac ventós al més pur estil Al Filo de lo Imposible. La seua possible mort fou més que anunciada, ballada i xillada. La no Rumba d'Amore es ballà en família al voltant d'un pi i els missatges rebuts al mòbil es rapejaren. Per què? Perquè sí, perquè sí! La solució era acabar okupant Piràmide però la cosa estarà difícil, tot siga prendre-s'ho en serio i sinó, un bon ZAS en toda la boca ho arreglarà tot. L'estiu posa a cadascú al seu lloc i, sense cap mena de dubte, hem tingut la sort d'anar a parar al millor lloc, Benlloch, per a orientar-nos i desorientar-nos! I que siga per molts anys més!