dissabte 12 de setembre de 2009

Al Setembre: Plou

Cada tro, cada llamp fa més
Llum i crec sona més alt.
Fa tres dies que no fem el sopar.
Crec que estic aprimant-me.
__
Fa molt vent i al carrer
La gent s'amaga dins els establiments.
La persiana s'ha tornat a encallar
Això és un desastre.
__
Uh ara es fa d'hora més fosc.
Tot canviarà de color
Començant per la cara.
__
Uh ja és aquí
Ja ha arribat el fred.
Uh crec que avui
Soparem galets.
__
Uh ara es fa d'hora més fosc.
Tot canviarà de color
Començant per la cara.
__
Uh és el final de l'estiu
On tota cuca hi viu
Com deia la iaia.
__
Uh ara es fa d'hora més fosc
Tot canviarà de color
I ja hem tret les mantes.
__
Estos últims dies d'estiu es respira un ambient estrany, un ambient que solament es respira al setembre. Que si sí i que si no. Els xiquets ja van a l'escola, els pares ja treballen i, mentrestant, alguns aprofitem encara per traure-li un poc més de suc a les vacances. Un mes que intentem disfressar de tranquil·litat i torna progressiva a la normalitat - anem a alguna que altra revisió mèdica, ens netegem un armari, anem a comprar roba - però que, en el fons, continua ple d'ambient estiuenc: eixim a prendre unes cerveses de vesprà, anem a berenar a Alboraia, fem sopars de "sobaquillo" a la fresca i anem de Festes del nostre poble a Festes del poble rival i veí. A més a més, ja hem deixat de pensar en el que hem fet els dos mesos anteriors i ja pensem en tot el que anem a fer durant el curs: sopars i concerts d'inauguració, campanyes del Voluntariat, l'inici de la Ronda Solar escolta, sessions cinèfiles, passejos i curses de tardor vora mar, viatges i expedicions, dinars universitaris i sobretaules... Hi pensem i d'imaginar-s'ho i vore-ho tan lluny comencem ja a deixar-se caure pel Babel, inaugurem en algun dinar algun pis i comencem a mirar bitllets d'avió.
En Setembre passen la majoria de les coses que més ens agraden, agafem el millor de l'estiu i el millor de durant el curs i, a més, ja tornem a estar tots als nostres llocs: als pobles, als pisos d'estudiants, a les residències. D'esta forma, València - sobretot la part Sud del Túria - es plena d'un aire jove i alegre que perd durant l'estiu: quin goig fa passejar per Blasco Ibanyez vora Lluís Vives i a poqueta nit! En setembre passen coses molt importants i, com diu Élena, també es fa d'hora més fosc, traguem les mantes i tanquem el balconet. Temps al temps.

4 comentaris:

escritsurgencia ha dit...

M'ha agradat molt el que has escrit. I la cançó també. Des que la vaig escoltar em vaig fer el ferm propòsit (i ara riuràs) de no enamorar-me de ningú que no diguera "llum" i "llamp" tan bé com l'Helena Miquel ;)

Felip ha dit...
Aquesta entrada ha estat suprimida per l'autor.
Felip ha dit...

M'agrada setembre :)

"Como una tarde de julio pero con frío y tronando".

I m'agrada Élena!

Marina ha dit...

Escritsurgència, m'alegre! Curiós això, que tingues sort en els càstings!

Felip, justament fa un rato me xutava en vena al tio Ferreiro : )