Turisme-exprés a València

Este matí llegint els últims posts als blocs d'Enric Vila i Vicent Baydal on parlen de la ciutat de València -de quina manera!-, m'he enrecordat d'un text que vaig escriure fa ja un temps per a un treball del Liceu. Es tracta d'un xicotet recorregut per la València valenciana que vaig redactar amb alguns consells del iaio Mollà i la iaia Neus, si no recorde malament. L'he buscat i ràpidament l'he trobat, m'ha fet gràcia i crec que seria una molt bona forma de passar una d'estes vesprades de tardor: recorrent ixos vells carrers i si pot ser en bona companyia.

__

__
Per al viatger que vinga a València, la millor forma d’entrar-hi serà aquella que es faça amb tren. Tant si ve del nord, del sud o de l’oest, l’arribada a l’Estació del Nord val la pena. Travessarà l’horta -o el que queda d’horta- i podrà així gaudir d’un dels jardins urbans més importants d’Europa i adonar-se de la destrucció ecològica que s’està realitzant.
Arribat a l’Estació del Nord, el viatger es trobarà amb un dels edificis modernistes més ben conservats de la ciutat. Poques estacions ferroviàries del món tenen l’encant d’aquest edifici construït per Demetri Ribes al segle XIX. Les façanes de l’estació tenen certs elements neogòtics que recorden la Llotja i són simètriques. Destaquen els mosaics dels sostres, sòls i parets així com també la ceràmica vistosa.

___
La millor visita a qualsevol ciutat és sempre a peu, passejant amunt i avall, parant ací i allà. A València, concretament, després d’admirar l’Estació del Nord, deixarem a mà dreta la plaça de bous i travessarem el carrer de Xàtiva direcció a la Plaça de l’Ajuntament de la ciutat, ara en Nadal, il·luminat de manera agradable segons els costums d’aquestes dates. Al final, a l’esquerra, abans d’entrar al carrer de Sant Vicent, podem girar i, en pocs minuts, arribar a la plaça del Mercat, on trobarem el Mercat Central de la ciutat. Ens trobarem en el centre d’una zona que ha sigut al llarg dels segles centre comercial, de revoltes al segle XIX, d’execucions, d’espectacles i de rebomboris urbans. Es tracta també d’un edifici modernista, inaugurat el 1928, construït per dos italians, Alipandri i Bertassi. A més, el mercat és un dels pocs llocs de València on el valencià continua sent una llengua viva, de relació entre la gent i de comerç. Els vitralls de colors i les cúpules deixen entrar la claror que banya les vora mil parades. El Mercat és tot de pedra blanca i ferro, vidre i ceràmica. En aquest mercat, el viatger trobarà de tot el que l’estómac li demane: carn i peix del dia, verdures de l’horta i fruites, saladures de les comarques del sud i formatges d’arreu de l’estat. El Mercat central de València, segurament, solament el podem comparar amb el mercat de la Boqueria de Barcelona.

___
El viatger, si té gana, podrà esmorzar en el mateix mercat o en algun dels establiments que trobarà a prop. Un bon lloc serà aquell des d’on puga gaudir de la Llotja, que es troba enfront de la porta principal del mercat, l’edifici més representatiu del nostre gòtic civil. La Llotja de València és un edifici dels més representatius del gòtic que va tindre l’antiga Corona d’Aragó, i que va ser construït per un gironí, Pere Comte, en el segle XV. La Llotja és de pedra de color gris clar amb finestres molt fines. El viatger podrà gaudir amb les columnes interiors de la Llotja i l’escala que condueix a les estances de dalt i amb els sostres i les estances d’aquest edifici.

____
En acabant aquesta visita, el viatger pot eixir cap a la Plaça del Collao i endinsar-se en la València antiga. Després, continuarem per la dreta i buscarem la Plaça Redona, que ens transportarà a una ciutat més tradicional encara, amb parades de vestits i d’utensilis d’una València rural i artesana que desapareix. El viatger hi podrà trobar des d’una gàbia per als pardalets fins a un vestit de fallera. Una espècie de grans magatzems de la València tradicional.

___
Continuarem cap a la part baixa del carrer de Sant Vicent, quasi a tocar de la Plaça de la Reina, i travessarem fins al carrer del Poeta Querol, un poeta valencià de la Renaixença, on el nostre viatger podrà gaudir del Museu de la Ceràmica i de l’arquitectura barroca del Palau Marqués de Dos Aigües. Si estem cansats, podrem fer un cafè a l’Hotel Inglés, que és al davant del Palau, i que va ser l’última seu del Govern espanyol de la República, quan el general Franco estava a punt de guanyar la Guerra d’Espanya contra el govern legalment constituït.

___
Després, podem baixar pel carrer de la Pau, un dels més elegants de la ciutat i continuar amunt fins a Santa Caterina, un dels campanars més ben conservats, emparellat amb el Miquelet, que es troba molt a prop. El Micalet, campanar de la Catedral de València, va ser acabat per Pere Balaguer, el mateix que va acabar les Torres de Serrans, en el segle XV. El campanar va ser batejat amb el nom de la primera campana que hi va ser col·locada. Aquest campanar podem agermanar-lo amb el campanar de la Seu de Lleida. Si ens trobem al mes de maig, trobarem davant el Micalet, “l’escuradeta de la Mare de Déu”, parades on es venen sobretot tassetes i platerets en miniatura, així com també pitxerets i tota classe d’obra de fang. Al Miquelet o Micalet, podrem accedir per qualsevol de les tres magnífiques portes de la Catedral: la romànica, des de la Plaça de l’Arquebisbat, la Gòtica, des de la plaça de la Verge; i la barroca o dels ferros, que s’obri a la plaça de la Reina. Si és dijous, a les dotze en punt del migdia, davant de la porta de la plaça de la Verge, trobarem reunit el Tribunal de les Aigües, antiga institució valenciana, que s’hi reuneix ritualment i discuteix, exclusivament en valencià, sobre les queixes de les aigües i les sèquies de reg de l’horta de València.

___
A l’esquerra, trobarem el Palau de la Generalitat, seu del Govern Autonòmic Valencià i de la seua Presidència, amb el Pati dels Tarongers característic dels Palaus de l’Antiga Corona d’Aragó, i els salons de reunions emblemàtiques del Consell, com el Saló Daurat, amb tapissos i quadres de gran valor històric. Des d’allí, podem pujar pel carrer de cavallers, que té impressionants cases amb patis interiors que recorden altres èpoques esplendoroses i que s’embelleix amb la Festivitat del Corpus i altres processons i festes. El poeta Vicent Andrés Estellés i la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, entre altres, han parlat de la seva bellesa en poemes i cançons. Des d’allí, fins a la plaça del Tossal, on hi ha un forn ben abellidor i, ja entrant en el Barri del Carme, podem parar a dinar en Bermell, per exemple, on trobarem arròs en bledes i caragols o arròs amb fesols i naps, si és l’hivern. La visita a l’IVAM o als claustres de l’antiga Escola de Belles Arts, des del carrer Museu, són d’obligada visita si tenim temps.

__
Per anar fent camí cap a l’estació del Nord, on el nostre viatger tornarà a pujar al tren, el millor serà arribar pel carrer de Sant Vicent fins a la Plaça de Sant Agustí i travessar una altra volta el carrer Xàtiva, deixant arrere el MUVIM. També pot entrar pel Carrer Pelai on trobarà el Trinquet de Pelai, catedral de la pilota valenciana, el nostre esport més tradicional, que també es disputa sempre en la nostra llengua. Al bar del trinquet, el viatger podrà prendre encara un café i gaudir de la tertúlia sobre l’estat de forma dels jugadors professionals d’aquest esport tan nostre, de les partides i de les competicions. Entre els contertulians podrà trobar Toni Rovellet o Paco Cabanes, el Genovés, els dos jugadors més importants que ha donat la pilota en aquesta terra. Si és dijous o dissabte, encara podrà gaudir d’una partida de professionals a les cinc de la vesprada i vore les travesses als blaus o rojos que els marxadors aniran repartint entre els apostadors.

__
Si s’ha fet tard i només té un dia, el viatger haurà conegut en un viatge de turisme-exprés una València valenciana que, desgracidament, no sempre apareix a les guies comercials. Si té més temps, farà bé de descansar a la nit, després de fer-se una aigua de València en qualsevol de les terrasses del barri vell, i l’endemà iniciarem un altre itinerari.