El dia que - per fi - podem escoltar per primera vegada Antònia Font al Spotify, ens fiquem les ulleres de sol, una bufanda de colors i ens maquillem amb "cosmètics i Margaret Astor" quan just sonen les 3 i mitja de la vesprà i "ningú no ha vist sa translació perquè ens aplega en haver dinat quan feim horeta". Descalços, ballem, cantem i botem a l'estudi de casa. Els "dies de vespre i de son" sempre tenen el seu moment algid. I és que nosaltres som persones de "penombra i llançols" però de "moltes més coses també": "cada finestra obre un nou matí, ple de llums i ple d'orquestres, ple d'enigmes submarins". I "que divertit lo que escric quan estic avorrit...".
Escrits
Com expliquem la participació?
Fa 7 hores
4 comentaris:
Hola marecarabassera soc Paula!!! jeje va ser divertit trobarte al cedre, espere que tot vaja bé!! una besadaaa
Podria contar ma vida unint cançons d'Antònia Font. Com aquella que ho feia amb les casualitats...
I jo podria explicar la meva vida més recent amb un concert d'Antònia Font! ;)
Paula xD M'enrecorde i me ric! Llàstima que aquella nit no em trobava massa bé sinó mos en hauríem fet una perquè fou molt graciós!
Felip, ja se sap que la vida està en les seues cançons. S'ha proposat sopar de temazos pa d'ací dos setmanes però acabe de pensar que és el concert de la UV, s'hauran de fer varios sopars, pos.
Toni, no sé xq però crec que jo també :p
Publica un comentari