_____I, una vegada més, este any ha passat a tota velocitat. No puc dir que moltes coses han canviat perquè crec que encara estan canviant. Tots els pilars de la casa han caigut al llarg de l'any (ZAS!) i alguns ja tornen a estar drets, a d'altres encara els falta un poquet. Però no passa res. Qüestió de cicles (que com els econòmics, per molt que la paraula no deixe entendre això, són irregulars i imprevisibles).
_____Sis mesos de dissertar a tope i teoritzar mogolló per a acabar fent el BAC i rebent felicitacions a l'Embaixada francesa. Unes setmanes per a decidir què fer: Institut d'Études Politiques de Paris, Comunicació a la UPF o la doble d'Economia a la UV. I decidir, de quina manera, quedar-me a casa i estudiar lo inimaginable setmanes abans. Un quatrimestre i set exàmens que encara no he començat a preparar. Un poc de desengany a la Universitat (supose que natural) però, això sí, com ara no s'havia viscut mai al Liceu! Estudiar no ho és tot, per fi. I ausades que no, perquè no parem de fer-ne de totes els colors ni entre setmana.
_____Unes quantes persones que se'n van i se me repartixen per Europa. Per molt que ho intentes, el que era no pot ser. Però quan és, ompli massa. Personetes que apareixen de la forma més estranya i moderna que poden aparéixer i que, en pocs mesos, esdevenen de la família i tu que te'n alegres moltíssim cada vegada que t'adopten a sa casa que ja és com ta casa, on no et riryen massa quan en senyal d'agraïment els fas l'escurà en aquella pica tan fonda. Afrancesats, que cada un en el seu món, et continuen dient "Marina, estàs loca" i regalante algún Playmobil que altre de tant, que no fallen als dinars dels dimecres i que continuen abraçante quan despertes de matí entre ells. I demés personatges que trauen el cabet des de pobles de la comarca o des de l'altra punta del país. Que pareix que faça molta de la última, però de seguida és com si no fera res. I camps de maduixes massa collits que acaben desapareixent però, per tant, convidant a tornar a plantar en uns altres terrenys. Amb tot, tot un montó de matins,vesprades i nits de lo més relaxats o de lo més destroiers, però amb alguna que altra família.
_____El poble que dixa de ser el poble. I ara vas a comprar llom i et diuen "jo vaig raere d'ixa xica forastera" i tu penses: dona, que sóc d'ací al costat, eh? I hui, que vas al forn i demanes dos vienes de pa i el xicon que no devia tindre més de 40 anys et pregunta "Alguna cosa més, Marina?". I tu te quedes morta perquè no saps com sap el teu nom. Massalfassar no té més de 1200 habitants però tampoc creia jo que anara a ser com Ventdelplà, "un poble on tot es sap". Fa fred, això sí. Més fred que a Meliana. I jo no estic loca però ningú em creu. Es senten els grills a l'estiu i ara a l'hivern tot es tranquil·litat també. Però, ah! Pobra de tu si perds EL tren. I si en perds dos, ja saps que ixe dia acabaràs no eixint de casa. Encara que ara ja pots anar dient "dale, al embrague que nos vamos!". A la cuina però, quan estic al foc encara me gire per a agafar els cuberts, tot i que en esta casa, els cuberts estan a l'esquerra del foguer i no d'arrere.
_____I, entre unes coses i altres, un any que ho ha canviat tot. Un fum de canvis que s'han anat dissenyant i construint arreu del món: de l'Europa d'Amsterdam i Bruges a la California de San Francisco i l'Amèrica inventada de Las Vegas, de les meues ciutats de referència, París i Barcelona a les platges de Los Ángeles i Santa Barbara, de les muntanyes de la Rioja i Gipuzkoa a la planura de l'Horta de València, perquè a València és on es gesta tot. I com sempre que no falten mai uns bitllets d'avió i de tren a la tauleta de nit. Que, com he dit al principi, tot açò encara està en marxa. I que ho estiga per molts d'anys. Bon any a tots!
__
_____A la foto: un home nada a prop de Sausalito, California. La seua terra també és el mar.
Escrits
