Cossiolèctric a la premsa :p

_____"Los vendedores de pisos se las están ingeniando para sacar adelante las ventas de los inmuebles y cualquier sitio es bueno para poner los carteles incluso con dibujos de macetas como si tuvieran una zona verde en las proximidades."

_____És brutal com els periodistes tiren de la imaginació per a fer notícia o, més bé, omplir pàgines de senses sentit. Des de quan els cossiolèctrics que n'hi ha repartits per València indiquen que les cases tenen en la proximitat una zona verda? Per favor, que ningú li lleve el significat (real) a tals símbols! Menut sacrilegi! Això ho publicaren a El Levante i ho he tret de la web d'Orxata (www.orxatasoundsystem.net) perquè, evidentment, els cossiolèctrics com el de la foto o el que tinc a la tauleta de nit són un dels símbols d'Orxata. Que ja va tocant que tornen a tocar, per cert... I a la web ja se poden retocar les noves cançons... Què estaran preparant?!

___

Prodigis de la tècnica mediàtica,

decennis i decennis d'expoli cultural,

redobles per la'estètica sens' ètica;

la passarel·la xupla les tendències marginals._

_
Opinions pautães a una mètrica:

l'escatologisme es queda en el fondo' l'orinal.

Nous corrents basats en la mímica:

l'home escriu la història i la histèria i es creu jagant.

__
Per més que hi haja milions de mitjans,

en el fondo venen lo mateix… oci–control,

alienació amagâ, comoditat comprâ...

la vida de ma iaia no era més interessant?

__
Que facen jocs de Play' de pedra, paper i tisores,

i pinten el sambori en vez del pas de peatons;

botar a la corda; amb tela i fusta, construccions;

amb la mare carabassera, i amb el pare carabassot!

...

De Pedra, paper i tisores. Orxata.

Prescindible (o no)

_____He acabat ficant-me la jaqueta i baixant al corral a prendre l'aire, apunts en mà per si em venia la inspiració. Al costat de l'olivera n'hi havia una bossa de fem negra plena de fulles seques que algun progenitor meu deu haver arreplegat este cap de setmana: a la morera per fi li han caigut totes les fulles, que pareixia que no anaren a caure mai este hivern! Com que la bossa estava ahí oblidada, he eixit a tirar-la i, ja tornant a casa, m'he girat i he tornat cap al contenidor. Davant del de paper n'hi havia una caixa de cartró mig trencada i on, escrit amb retolador blau gastat s'hi podia llegir: "Llibres prescindibles". La caixa estava buida. I el contenidor també. He tornat a per la càmera i he aprofitat per traure el que quedava de fem. Al eixir, la caixa ja no hi era i el contenidor blau tampoc. Deu ser que, efectivament, tot és prescindible. O no, que he hagut de tornar amb els diaris de la setmana passada a casa i he trobat tot un article sobre el retorn del mercat negre digne de ser més que llegit i utilitzat per a una propera entrada al bloc.

_____

_____Si algú troba el contenidor blau a un altre carrer del poble que m'avise, m'he quedat preocupada. Pel que fa als llibres prescindibles, dir que no n'hi ha no queda bé però, sí que n'hi ha, no? Merda, se'n ha anat la llum. Si algú la troba... ella sí que no és prescindible!

Desfasada

"Desvinculat de qualsevol forma de vida,

través sa gent amb sa pupil·la.

Tan desfasat des segle que comença ara

som una mòmia, som dues vaques.

Dins un no-res, dins una absència pura,

aquest silenci és una tortura"

__

S'animal que no existeix, Antònia Font

Música, Cinema i Literatura en grans dòsis: conseqüència del principi del període d'exàmens

"El libro de los abrazos" d'Eduardo Galeano i "Fet a casa" de Ramón Aymerich

Amb la mare carabassera, amb el pare carabassó

- Jo tinc una carabassera que, regant-la i femant-la, em fa cinc carabasses.
- Com cinc carabasses?
- Què quantes?
- Dues carabasses!

______I, per fi, tenim ací a les dues carabasses: a la mare i al pare; un pare i una mare que no són ni mares ni pares, ni dona ni home, ni tampoc amants; la marecarabassera i el parecarabassó si són alguna cosa és dos grans elements que es conegueren pegant bacs en forma d'home daurat i hipèrbole de sí mateixa pels carrers de Benimaclet on, des d'aleshores, cada dia que toca jugar una partida, la marecarabassera continua repartint totes les penyores que ha anat arreplegant: nassos de tots els colors inimaginables, antifaços qual vol transatlàntic, pinyes... Estigueu atents, no siga que del no res, escolteu el seu:
______

- De qui és esta penyora?
- Meua servidora.
- Què demanes per ella?
- Un poquet més i un poquet menys.
- Pues fes...
__

_____I, d'esta forma, marecarabassera i parecarabassó van arrastrant i alimentant a unes quantes carabasses. Què bones!

http://parecarabasso.blogspot.com/
http://marecarabassera.blogspot.com

Buit de paraules

_____Recta, caminava recta, en una altra dimensió quan vaig obrir la porta i tirí a seure. Ui, perdó, crec que m'he equivocat.

_____Cagada.

__

__

_____

_____Ja era tard, prou tard i malgrat estar més morta que viva intentaves llegir les últimes pàgines de Mal d'Escola de Daniel Pennac. Fins que vas deixar el llibre a la tauleta de nit i apagares el llum. No, no podies. Un assaig vols llegir ara?! Pegares voltes, l'edredó caigué (ara cau per ací, ara per allà: fundes del Ikea, precioses però xicotetes!). De costat, va: provares a adormir-te com sempre però resultà que tenies les cames molt endolorides i el pes d'una sobre l'altra et molestava. Era com aquell dolor de quan eres xicoteta i creixies i et feia mal darrere dels genolls. I és que encara estàs creixent (o no). O sí, senyora, sí. Tornares, una al costat de l'altra però tampoc, feia mal. I t'acabà entrant inevitablement la fam. Un yougurt de coco. Ale, contenta? Despertares a mig veïnat! Vinga, va, ara cí! Tornares a provar amb Daniel Pennac, amb l'edredó i amb les cames però res. Toca, al bany, doncs. I ara agafares una revista que tens a la tauleta des de fa mesos i que encara no has llegit. DESISTIRES! Quin perill, quina gran elecció! Es va vore com encengueres el llum, segueres i et recolsares contra la paret. La jirafa encara hi era amb tu, que això encara no ho havíem dit, d'ella no te'n vas separar tota la nit. I, aleshores, provares amb els contes. Un i un altre. Dos en vas llegir. I digueres: mira tu, el tercer el vaig analitzar l'any passat, quin follón se montà a classe, tu! Si ell ho sabera! La cosa canvià, per fi. Encara estaves desvel·là, això per descomptat, però era diferent. Vaig sentir com les teues neurones deien: "joder". I dixares els contes com si t'espantaren, vés a saber tu. No passa res, tenies més llibres des contes: a falta d'un, dos. I ahí sí que vaig sentir un "joder" ben fort. Ja no podies més, estaves esgotada. La següent etapa ja sabem quina era i, per això mateix, no la comentarem. I, d'aquesta manera, t'acabares adormint amb les cames com sempre i la jirafa entre braços.

_____-A tu te pareix normal adormir-te abraçà a un peluxe i amb tot de trastos per ahí dins del llit? Tu no estàs bé. Va, afanya't que no t'ha sonat el despertador.

_____-Calla, que he passat molt mala nit...

_____-Ui, sí! Quina mala cara fas! Ja voldria jo, ja.

_____-Imagina't la teua... Ja? Són i mitja?

_____I no. No era Daniel Pennac. Tampoc era Quim Monzó. I, encara menys, Sergi Pàmies. Són d'aquells que han escrit i solament una ha llegit. I, aquella nit, ni tant sols llegir. No feia falta.

___

___

___

_____Cagada?

Un anyet té el meu bloc

_____Un anyet té el meu bloc. I, segurament, hauria d'escriure alguna cosa mínimament currà i bonica però no. No ho vaig a fer. Una nota d'agraïment al lector, potser, però no. No ho vaig a fer. Una nota dient com m'agrada que me comenteu, potser, però no. No ho vaig a fer. Una nota demanant perdó per escriure en frases tan curtes, potser, però no. No ho vaig a fer. Una nota explicant-vos com m'agrada visitar les vostres cases blogueres i que esdevinguem de la mateixa família, potser, però no. No ho vaig a fer. I no ho vaig a fer perquè avui no m'avellix escriure res. Perquè la cosa que més m'agrada del meu bloc és que puc escriure el que vullga i quan vullga. I, bé, va, que malgrat notes com aquesta, contineu visitant esta casa meua.

2 de gener del 2009: Primer dia de l'any!

"Ara entrem en ixe període de l'any en que t'equivoques cada dia al escriure la data"

(només fer les segones campanades)

__

I, efectivament, avui podem dir que és el primer dia de l'any perquè, qui estava viu ahir?