Bitllets

-Què wai, nos vamos!
-Sííííí
-Y tu has visto con quién nos vamos? És surrealista total!
-Ya, pero **** es como nosotras.
-Sí, és una xica normal.
-No, Marina. He dicho que es como nosotras.
-Bueno, vale, tens raó. Quieres vinagre?

Encreuat

Horizontales:

1.Sorprendida por la admiración o el bostezo.

2.De distinguida prosapia. No se acaba nunca, la almendra

3."Un hombre que ha conservado sus ojos de niño" (Daudet). Colaboró, puso su granito de "...".

4.Para que el burro demarre. "A "..." que huye, puente de plata".

5.Boca de riego. El paraíso. Defectos morales deshaciendo las camas.

6.Dramaturgo romano, tocayo de Moix. La Francia profunda.

7.Cambiante, el tiempo. Dulces al principio...

8.Y al final. El que hace... como Harry Callaghan.

9.La flaca. Razonamiento molesto o inoportuno. Ojo de buey.

10.Una turca e el sofá. Época.

11.Polluelos de una misma puesta, que ni regalada. Dificilísima.

12.Delincuente condenado. ¿Será de finas hierbas?

13.Los que pagan tarde o nunca. Dios del amor.

__

Verticales:

1.División de algo en dos partes. Del mal, el menos.

2.Al de las sardinas, resucitó el gato. Esnoreste. No me gusta ese tío, le falta algo, no es mi "...".

3.Cuestión de tesón y fuerza de voluntad (3 palabras).

4.Vosotros, desconocidos. Desprendió de sí.

5.Ni me gusta esa tía: ¿a ti? Unas sabiondas.

6.De dar y tomar. Metido en un sitio angosto.

7.Mister... Rowan Atkinson. La de España y Portugal en su versión menos liberal. Osmio.

8.Yodo. Otro coche le pisa los talones, lo "...". De pan con aceite y azúcar.

9.Acumulación de fluido en los tejidos u órganos corporales. Musa de la poesía lírica.

10.Se dice de la poesía escrita en runas. Demorarse.

11.Dejándose meter mano. Coche.

12.Par de ases. Convertirse en intolerable, pasar de castaño a "...". Vocales que enseña la maestra.

__

Tots els dies el comencem i mai l'acabem. Però hui ha sigut diferent.

__

Compartir dóna gustet, diuen

A Carmina M.: les ulleres de sol i de vista, el vestit “dels edificis” i la caixa de les cartes
A Ana M.: la col·lecció de Playmòbils, la col·lecció de botelles/pots i l'estoig morat
A Paula M.: Juanjo (el porc vietnamita) i les fundes d'edredó
A Marta M. : la jaqueta North Face, els pantalons Trango i els “peluxes”
A PacoB.: tots els trastets i penyores que tinc a casa (que són molts)
A Rosa P.: la meitat de la meua col·lecció de llibres
A Toni R.: la col·lecció de llibres familiars
A Felip P.: la biblioteca musical i la bicicleta
A Manel S.: la motxilla blava, la bandolera negra i la calculadora gràfica
A Víctor “T”.: l'equipatge del Barça (per a la seua filla)
A Marc D.: les baralles de Truc i els gots de cubates de concerts
A Marc S.: la meitat de la meua col·lecció de llibres
A Nico S.: una “cuenta naranja” amb “dineros” per a viure de la música
A Isa: el botiquí i tot el que hi ha al bany
A Rafa G.: el Volkswagen Polo roig
A Roser B.: la casa de Massalfassar i els àlbums de fotos
A Laia D.: la casa de Meliana i els jocs de taula
A Bernat: els Legos
A Axel: el CD de Dover amb “Serenade” i l'ordinador fix
A Marinetis M.: la samarreta dels Barrufets, les panyoletes escoltes i la motxilla de fer Rutes
A Montse: la mitat de la meua col·lecció de nassos de pallasso i els meus diaris de viatge
A Joako R.: la mitat de la meua col·lecció de nassos de pallasso i la música francesa de ma mare
A Héctor R.: totes les meues plomes
A Clara G.: la col·lecció de pel·lis
A Helena B.: la jaqueta verda de SkunFunk
A Jordi Amat: publicacions de l'època de joventut de mos pares (per a que investigues)
A Josep A.: la guitarra clàssica i la flauta (d'ixes de plàstic)
A Mani D.: els meus pijames i "sabatilles" d'anar per casa
A Mireia S.: tot el material culinari
A Vicent F.R.: tots els aparells electrònics (excepte l'ordinador que és per a Axel)
A Maria A.: els telèfons i mòbils
A Marc R.: els llibres de cuina i les carpetes
A Mar A.: els equipatges de bàsquet i els malabars
A Manel G.: tots els apunts de totes les classes
A Rosa i Josep: el caixó amb disfresses
A Andrea S.: les càmares de fotos i vídeo
A Dani M.: els llibres en francès
A Carletes: els bastons de caminar, els mapes i els cançoners
A ***: tots els matalaps i jocs de claus que n'hi haja per casa

... Eh, però estic bé, eh?

Obres a casa

He fet obres a la meua casa bloguera com podreu observar els qui, vosaltres sabreu per què, hi entreu de tant en tant. Com que esta casa és tant vostra com meua, opineu. Més pórlam? Algún altre tabic? Una altra capa de pintura? Gotelè? I dos preguntes directes:

1. Quan escric i vull deixar un espai al principi de cada paràgraf (o saltar línia) no em funciona la tecla del teclat (valga la redundància) que fa eixa funció. Aleshores, sempre fique unes barres baixes i les pinte de blanc (com abans el fons era blanc, no es veien, cosa que ara sí que passa i queda fatal). Sabeu per què i com ho puc solucionar?
2. El tamany de la foto del principi és impossible tocar-lo. Seria possible fer que cubrira tota la barra?

Gràcies!

I jo, què?

"Potser ens hauríem de preocupar. Suposem que totes les coses que havíem d’haver resolt no les hem resolt encara, poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer. I les promeses, sobretot les que mai ens vem dir, de tant secretes, de tan callades, encara s’han de complir, si és que s’han de complir algun dia. Que mai hem plantat cara als nostres somnis, ni tampoc als problemes: què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser? Si ho tenim clar, com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu? Sí, potser ens hauríem de preocupar. De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por, però de sobte com qui no vol la cosa d’un dia per un altre me n’oblido. I a la llarga què vols que et digui, al final de tot no sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza, estic tranquil, tranquil."

Neix el món dintre l'ull, Mishima

Crec que...

A Vilaweb: "D'altra banda, Morera s'ha mostrat autocrític i ha dit que el nacionalisme valencià sovint no ha connectat amb la societat valenciana perquè no ha sabut interpretar la realitat: 'Hem de partir de la realitat i reinterpretar-la, transformar-la'."

Crec que encara no heu connectat amb la societat valenciana perquè, una vegada més, no heu sabut interpretar la realitat. Ni tant sols vore-la. Crec que hem arribat a un punt en que toca anar aterrant. Som a 3 de març del 2009, a València, a la vora del Mediterrani. Governa el Partit Popular amb majoria absoluta i vosaltres continueu sense convèncer. Crec que encara no heu connectat amb la societat valenciana...

Encara no sé per què us dedique una entrada del meu bloc: una vegada i no més. Estic enfadada, supose. De totes maneres, mai heu sigut els meus. Mai. Ara encara menys, clar. Però és que açò de viure entre un "escepticisme" prou absolut i haver d'acceptar tantes coses ...