Llibre comptable (Llibre diari)

_________________________28/06/09 a les 00:00h_________________________
__________________________________________________________________
24 Hores disponibles
________________________________a 24 Hores que té el dia
__________________________________________________________________
_________________________28/06/09 a les 24:00h_________________________
__________________________________________________________________
10 Temps dedicat al son
4 Temps dedicat a l'alimentació
1,5 Temps dedicat a la platja
1,5 Temps dedicat a la higiene
1 Temps a la carretera
1 Temps al telèfon
1 Temps de literatura i premsa
1 Temps dedicat a la xarxa
3 Temps dedicat a l'estudi
_________________________________a 24 Hores disponibles
______________________
_________________________29/06/09 a les 16:30h__________________________

3 Amortització acumulada d'esforç
________________________________a 3 Guanys reflexats en l'examen de Comptabilitat __________________________________Financera i de
__________________________________Costos
___________________________________________________________________
_________________________29/06/09 a les 18:30h__________________________
___________________________________________________________________
21 Pèrdues reflexades en l'examen de
Comptabilitat Financera i de
Costos
________________________________a 10 Temps dedicat al son
________________________________a 4 Temps dedicat a l'alimentació
________________________________a 1,5 Temps dedicat a la platja
________________________________a 1,5 Temps dedicat a la higiene
________________________________a 1 Temps a la carretera
________________________________a 1 Temps al telèfon
________________________________a 1 Temps de literatura i premsa
________________________________a 1 Temps dedicat a la xarxa
____________________________________________________________________

_________________________29/06/09 a les 18:30h__________________________
___________________________________________________________________
3 Amortització
________________________________a 3 Amortització acumulada d'esforç
___________________________________________________________________
___________________________________________________________________

Un Somni de nit de Sant Joan

PUCK: És cert tot el que has dit;

jo sóc l'alegre voltador de nit.

Jo distrec Oberon i el faig somriure

quan, a algun cavall gras de molt bon viure

tip de favons, com si estirés cordill

el faig seguir estrafent-li aquell renill

de l'euga jove. I de vegades passa

que em fico aclofadat dintre de la tassa

d'una comare de bon pit,

exactament com un codony rostit

i, al punt de beure, amb mi de llavis topa

i me li deixo la papada xopa

de cervesa. La tia de cervell

de vegades em pren per l'escambell,

quan contant penes amb el plor fa vors;

i pel cul li rellisco jo aleshores,

i ella que cau de nas i crida "Sastre!",

li ve un atac de tos, i en el desastre

la gent s'empeny de colzes, sona el crit,

l'estornut, la rialla, i de seguit

juren que mai no han atrapat en vida

una estona que fos més divertida.

Però, fada, fes lloc, que ve Oberon.

Josep M. de Sagarra, en la seua traducció de A Midsummer Night's Dream de William Shakespeare va modificar el títol original per Un Somni de Nit de Sant Joan. A la presentació de l'Edició de 1979 de la Col·leció Popular de Teatre Clàssic Universal de l'Institut del Teatre, es justificava de la següent forma: "Amb això, el poeta, sense trair l'esperit de l'original, ha acostat la nit d'estiu genèrica a la data concreta - el solstici d'estiu - en la qual poden ocórrer totes les meravelles: es cullen les herbes que tindran propietats màgiques per guarir els malalts o portar la malvolença; s'obren els avencs i hi apareixen tresors que els ardits podran heure si travessen una passera perillosa i vencen la serp que els guarda. La nit de Sant Joan ha propiciat, des de temps immemorials, les llegendes i els ritus d'iniciació, i arreu d'Europa l'home encén fogueres i ret culte al sol".

Fa un any estrenàvem l'estiu amb els resultats del BAC i, esta nit passada, un any desprès, hem estrenat l'estiu ni més ni menys que com unes dones i homes estrangers, en totes les nostres dimensions: en tots els nostres llocs i en els nostres millors moments.

He de partir-me en dos

De camí de casa a la plaça, veig un terrat on la roba s'aixuga al vent. Roba roja i blanca. I, mentrestant, una iaia li explica al seu nét què és el colomer de la finca del carrer d'enfront -el silenci trenca totes les intimitats. Al girar el cantó, topete amb un caixó on no tardarà en seure un home major i unes dones responen el meu "Bona nit" amb un "Dios, nena". A la plaça es sent música, una guitarra i una veu que em recorden alguna cosa. No esperava trobar-t'hi cantant i tu no m'esperaves a mi a mitjan concert perquè no em coneixes. Avise que tardaré a vindre a sopar un poquiu i, mentres em faig una cervesa al terrat d'aquell bar, et sent cantar i em repasse mentalment l'examen de demà. Crec que sóc l'única que conec les teues cançons i, de fet, crec que te'n adones però jo me'n he d'anar. M'he quedat gelà i m'esperen a sopar. Obriré lenta la porta i em pesarà el dia a les mans.

CD de Compartir Dóna Gustet (que dóna gustet, de veres)

Visita al Centre d'Especialitats del Grau (i 2/7)

La meua metgessa de capçalera em va fer un volant per al odontòleg del Centre d'Especialitats del Grau. No cal dir que des que demaní hora per a anar a l'Ambulatori i, desprès, per a anar al odontòleg, han passat unes quantes setmanes.

L'entrada al Centre d'Especialitats del Grau, un edifici que no sé quantes decenes d'anys deu tindre i quantes d'altres en fa de que no pinten les parets ni canvien el mobiliari, fa prou por. Havia de pujar a la segona planta i no exagere si dic que des que he entrat fins que he arribat dalt no he vist ni a una sola persona: totes les sales d'espera buides, tots els punts d'informació buits, totes les consultes amb les portes obertes o tancades buides. M'ha fet la sensació de que estava sola en el centre d'un edifici més que abandonat, en el centre del no res. He mirat de buscar algú que em diguera alguna cosa però res, ningú. A les 15h25 estava clavà davant de la consulta on, en teoria, m'havien d'atendre i, això sí, amb una puntualitat europea ha eixit el metge a cridar-me. Uf, n'hi ha vida ací!, he pensat.

El dentista, un home major i cansat, m'ha mirat ràpidament i, efectivament, ha confirmat que els meus queixals de l'enteniment estaven per a arrancar tots. M'ha informat de que per a enviar-me al quiròfan del Clínic, a maxilofacial, necessitava unes radiografies que tardarien un any en fer-me. Que una vegada les tinguera, tornara a ell (o siga, al metge de capçalera a demanar un volant i, més tard, al Grau) i m'enviaria a maxilofacial, d'on tardarien entre sis i nou mesos a telefonar-me per a operar-me. Me diu: "Pongamos que dentro de dos años acabarás con esta historia". Te quedes en cara de tonta, comences frase amb "Però..." que te talla amb un: "Es lo que hay, las cosas son así, señorita". Te recomana que te faces les radiografies pel teu compte ("En La Salud, por ejemplo" que és com dir-te "paga 200 euros a les monges i, a canvi, tindràs una radiografia") i tornes a ell per a operar-te. T'ho conta tot amb naturalitat, com qui està acostumat a recomanar-ho tots els dies, sense llàstima, sense ganes, amb una mirada de: "Anda, vete a tu casa y llama a tu dentista".

Al eixir fins al carrer, no he tornat a vore a ningú. I, abans de telefonar al pare, moltes preguntes m'han rodat pel cap: On van tots els diners que paguem a la Seguretat Social? Com és possible que m'haja d'esperar un any per a fer-me una radiografia i dos anys per a arrancar-me quatre queixals? Com és que si n'hi ha tanta demanda de serveis sanitaris a les 15h25 d'un dimecres laborable de juny tot un Centre d'Especialitats està totalment buit i sóc la única pacient? Com és que el metge que m'ha atés era un home que devia tindre uns 70 anys i que estava a soles? Com és no tenia ordinador i tots els historials són a base de fitxetes? Com s'atrevirien a operar-me en unes radiografies fetes un any abans? Com és que tot això és real? Com.... ? COM?

Aixina que, com la boca no pot esperar dos anys, aniré al meu dentista, pagaré unes radiografies i pagaré quatre arrancaes de quixals de l'enteniment. I, mentrestant, que continuen guanyant les eleccions, senyors.

[Ah, però notícia, el túnel d'entrada a València, desprès de no sé quants anys, ja està obert.]

[Objectiu 2: Economia de la UE. Objectiu 3: Matemàtica econòmico-empresarial]

Bicicleta

"... En España, la curva del empleo es como la de uso de las bicicletas: despierta en primavera, se esconde en septiembre y reaparece puntualmente con las fiestas de Navidad. Normal en un país que pedalea con el turismo.

En el dato de mayo, sin embargo, no sólo ha influido el calor del verano sino también las ayudas del plan E. ¿Qué pasará cuando este fondo se acabe? En el Gobierno estudian nuevas medidas para el otoño, entre ellas una prórroga de estas ayudas. Desde hace unas semanas, un equipo del Ministerio de Economía también trabaja para el desarrollo de un modelo económico sostenible, en las tripas de ese futuro que prometió Zapatero en el debate de la nación. El problema es que los molinos de viento y los ordenadores no necesitan de tanto mano de obra como el ladrillo y los chiringuitos. España quiere ser California, el Silicon Valley de la UE. Pero tal vez nos tengamos que conformar con ser la Florida de los jubilados de Europa".

Ignacio Escolar, Dimecres 3 de juny del 2009, a Público

Una columna, la d'ahir d'Escolar, en la seua línia però amb un toc de pessimisme prou elevat. Segurament, un bon diagnòstic i un escepticisme sobre les conseqüències de les mesures que s'estan prenent més que justificat: no crec que abaratant els preus dels cotxes durant uns quants mesos anem a solucionar una crisis el causant major de la qual no ha sigut justament la crisi del sistema de l'automoció (de totes maneres, són polítiques de demanda, més que adients en estos temps i tampoc vull llevar-li a la importància d'esta mesura, que ho és d'important, clar) ni que perquè cada estudiant vaja a tindre un ordinador portàtil a la seua disponibilitat vaja a millorar la qualitat de l'educació que els xiquets rebran. Si a l'Estat espanyol se li ha donat moltíssima importància al sector turístic durant molts anys és perquè és una font d'ingressos segura i sana però no fàcil: caldria repensar, en la meua opinió i com ja vaig dir una vegada, el model turístic que volem per a les nostres ciutats i àrees rurals. Ara bé, no estaria malament que centraren l'atenció és els sectors que han creat, de veritat, esta crisi. Que pareix que no s'enrecorden massa de tot allò de la bombolla immobiliària i la crisi de model de finançament.

No crec que Espanya aspire a ser ni el Sillicon Valley ni la Florida europea, però sí que crec que, en la marxa que portem, Espanya es quedarà a mitan camí: és a dir, als deserts del Texas i Arizona i en la Mexamèrica, una frontera un poc perillossa. De totes maneres, és fàcil que ens continuen a vendre la bicicleta. I, a poc a poc, anirem aprenent a pedalejar. O això espere.

Buscant el formatge (0/7)

"He knew sometimes some fear can be good. When you are afraid things are going to get worse if you don't do something, it can prompt you into action. But is not good when you are so afraid that it keeps you grom doing anything.

He looked to his right, to the part of the maze where he had never been, and felt the fear.

Then, he took a deep breath, turned right into the maze, and jogged slowly, into the unknown.

As he tried to find his way, Haw worried, at first, that he might have waited too long in Cheese Station C. He hadn't had any Cheese for so long that he was now weak. It took him longer and it was more painful than usual to get through the maze. He decided that if he ever got the chance again, he would adapt to change sooner. It would make things easier.

Then, Haw smiled a weak smile as he thought, "Better late than never"."

__

Who moved my cheese? An amazing way to deal with change in you work and in your life Dr.Spencer Johnson

[Objectiu 1: Anglès econòmic i de la empresa II]

Escoltar

"Lo que la pequeña Momo sabía hacer como nadie era escuchar. Eso no es nada especial, dirá, quizás, algún lector; cualquiera sabe escuchar.

Pues eso es un error. Muy pocas personas saben escuchar de verdad. Y la manera en que sabía escuchar Momo era única.

Momo sabía escuchar de tal manera que a la gente tonta se le ocurrían, de repente, ideas muy inteligentes. No porque dijera o preguntara algo que llevara a los demás a pensar esas ideas, no; simplemente estaba allí y escuchaba con toda su atención y simpatía. Mientras tanto miraba al otro con sus grandes ojos negros y el otro en cuestión notaba de inmediato cómo se le ocurrían pensamientos que nunca hubiera creído que estaban en él.

Sabía escuchar de tal manera que la gent perpleja o indecisa sabía muy bien, de repente, qué era lo que quería. O los tímidos se sentían de súbito muy libres y valerosos. O los desgraciados y agobiados se volvían confiados y alegres. Y si alguien creía que su vida estaba totalmente perdida y que era insignificante y que él msmo no era más que uno entre millones, y que no importaba nada y que se podía sustituir con la misma facilidad que una maceta rota, iba y le contaba todo eso a la pequeña Momo, y le resultaba claro, de modo misterioso mientras hablaba, que tal como era sólo había uno entre todos los hombres y que, por eso, era importante su manera, para el mundo.

¡Así sabía escuchar Momo!"

__

Momo, Michael Ende.