Viure sense tu, Antònia Font

Una cançó que va i torna, a èpoques, sempre tant adient.

Dolça besada té gust que s´acaba,

punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries

manuals de geografia

cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d´alens que se trobaven,

de cabells que s´embullaven,

de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,

eren gustos que nedaven entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria

sa teva mirada que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida

és un teatre que se diu felicitat,

primavera i trinaranjus

amb qui més has estimat,

te regal sa meva vida i sense tu ja no me val.

I s´horabaixa la deixam passar

i me mires tan a prop que me fa mal,

que surt es sol i encara plou,

que t´estim massa i massa poc,

que no sé com ho hem d´arreglar,

que som amics, que som amants.

Mediterrani

"Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim --marítim de costa ferma, és clar-, ben poc solidari certament, però tan envanit i arrogant com qualsevol altre patriotisme. Em sembla que, al capdavall, hi tenim dret: avui dret per herència, més que res. I ben mirat, la raó d'aquest sentiment no s'origina en cap particular satisfacció, potser justificable, davant les bondats intrínseques del paisatge. Solem dir que el Mediterrani és una geografia a la mesura de l'home. La frase és bonica i, de més a més, respon a la idea que la nostra gent té d'ella mateixa i de les seves coses. El paisatge d'aquests litorals, en efecte, està desproveït de colossalisme i de sublimitat: ens hi sentim tranquils, còmodes i ben aconsellats. Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb les manigües luxuriants. Ací tot és assequible, clar, propici a les humils sensualitats quotidianes, amistós. De tota manera, això també podria predicar-se de molts altres llocs --mars i terres- del món. En canvi, qualsevol comparació ja fóra impracticable si de la geografia passàvem a les reminiscències i als tòpics que la terra i el mar del Mediterrani han suggerit. Perquè, en última instància, això és l'important: el fet que a la vora d'aquesta aigua, precisament, se situïn els episodis més brillants de la historia de la humanitat. Els més brillants segons la nostra opinió. Que, sigui dit sense immodèstia, no és una opinió equivocada. D'on s'explica el fervor del nostre amplíssim localisme. __ Podem fer-ne la prova ara mateix, si volem. Ens bastaria acostar-nos a la platja. Qualsevol talaia serà útil: un "xiringuito" barat o una vil•la pròpia i fastuosa, una Terrassa d'hotel o una roca lliure. Per poca que sigui la cultura general de què disposem, l'anar i venir de les onades --"la mer, la mer toujours recommencée"- ens despertarà en la memòria un vast repertori de referències insignes, de noms vibrants i setinats, d'esdeveniments graciosos i conspicus..."
__
Diccionari per a Ociosos, Joan Fuster

Benlloch, bon lloc

festa fluorescent de les llums intermitents, bombo caixa i BENLLOCH no ens falla! la gent del bodevil untant de crema la nit, carrers i falles, trutupà i tralla! roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor! unta’m de crema!

__

Sempre he pensat que l'estiu posava a cadascú en el seu lloc i este cap de setmana que acaba de passar ho demostra clarament. Ajà, ajà. Alguns creuen que el cercle format per les nostres tendes de campanya mal montades - qualsevol diria que n'hi havien escoltes solts per ahí - era una metàfora del que estava passant al Pol Nord i que l'habitaven pingüins: pinguïns que a les 8 del matí es fan i refan besets al nas i a les galtes - fase de exaltación de la amistad seguida (o no) de la de la revolución sexual. D'altres pensen en un possible desembarcament pirata a la platja del Cabanyal que comporta la indepedència del barri - ara convertit en Califat - aliat amb el de Benimaclet, Massalfassar i Benetússer - ungles pintades de blau i casalla com a senyal d'unió. Una altra part de la troupe balla Thriller en honor al difunt Jackson a lo marxa mora i amb tocs de polloak euskaldun. Mentrestant, dos membres aliats anuncien que han conquerit, tenda a tenda i taula a taula, la zona de la Bruja de Blair i que han estat víctimes - sense conseqüències a llarg termini - d'un atac ventós al més pur estil Al Filo de lo Imposible. La seua possible mort fou més que anunciada, ballada i xillada. La no Rumba d'Amore es ballà en família al voltant d'un pi i els missatges rebuts al mòbil es rapejaren. Per què? Perquè sí, perquè sí! La solució era acabar okupant Piràmide però la cosa estarà difícil, tot siga prendre-s'ho en serio i sinó, un bon ZAS en toda la boca ho arreglarà tot. L'estiu posa a cadascú al seu lloc i, sense cap mena de dubte, hem tingut la sort d'anar a parar al millor lloc, Benlloch, per a orientar-nos i desorientar-nos! I que siga per molts anys més!

Badalls

Esta nit he dormit massa
això que t’alces i tot el dia dus la son al llom
no m’acaba

I m’he adonat que tot roda al meu voltant
mentre escric i mentre em ric de tot
ageuron alumrof haití
i pensar que tot el que comença té una fi

Ja saps drut que no m’acaba
i és per això que rebufe i badalle
abans de dormir

Hi ha qui sap de tot
jo els mire i els badalle
mira el genio mâ que és sabio
que al pixar fa clot

Que tota pedra fa paret
que quan més sucre més dols
que tot allò que cura cou

Dia de mercat els iaios ens remuguen
dinaret a la terrassa i la paella al foc
estic tota reben d’anit
massa tralla per al body ja n’hi ha prou per hui

Quines tres grans cançons ens deixen els d'Orxata per a començar l'estiu! Mireu, mireu!