L'avió ix de Manises en direcció a Munich ben puntual. Només despegar ja jugue amb mon pare – com quan era xicoteta i jugàvem a les capitals - a endevinar carrers i places de València, principis i finals dels diferents pobles que la rodegen. Anem recorreguent la costa i de València ciutat passem a l'Horta Nord, de l'Horta Nord al Camp de Morvedre tot esperant el moment en que, massa alts, no vorem ja per on anem. Per a sort nostra, a penes hi ha núvols i es veu tot. Anem pujant i passem tota la Plana de Castelló, veiem Burriana i Penyiscola i, sense donar-se compte, passem el Delta de l'Ebre amb Amposta i Tortosa al cor, desprès Tarragona i inclús PortAventura. En un no res, divise Montserrat i dos minuts desprès sobrevolem Barcelona: l'Eixample, el Camp Nou, la Sagrada Família, Colón, el Port Vell, la Monumental... I el Maresme: els diferents pobles de la costa, el Montseny cap a l'interior, Mataró i el parc de davant de casa vostra a tant sols uns kilòmetres. Evasió mental total al passat més directe i als records immediats. Continuem i reconeixem Palamós, Calella, Palafrugell, l'Escala i el Golf de Roses on ens banyàvem quan jo era xicoteta fins que arribem als Pirineus i desconnecte. En uns moments, m'he ficat molt nerviosa: m'inunda un fort sentiment patriòtic, més mediterrani que altra cosa, que altres vegades m'ha espantat – somric - , pense en tot el que queda per vore, en tot el que ens queda per vore i m'adorc tot i escoltant als meus illencs preferits.
Em desperte quan ja sobrevolem Baviera, ben plana i verda tota ella. Ben pensat, és la tercera vegada que visite este aeroport però sempre és per a enllaçar amb algun altre vol. Potser caldrà parar algun dia i visitar esta regió que tant promet. Aeroports ja en conec uns quants i diria que el de Munich és dels més nets, amples, útils i agradables que conec. A penes hem de caminar per a trobar la porta d'embarcament del pròxim vol i, a més a més, està tot ple de tauletes on descansar i on, si es vol, prendre un cafè o una infusió de bades.
Atenes ens sorprèn una hora abans del previst i és que havíem oblidat que havíem d'avançar els nostres rellotges. És tard i estem prou cansats així que agafem un autobús i un taxi i en un no res ens plantem a l'Hotel. No té moqueta i el llit supletori no és de broma aixina que estic contenta i no tarde en adormir-me.
Escrits
